horitzontalitat

el temps avança…

avança a queixalades
evidentciant-me la impermanència

jugo a flotar
en una horitzontalitat amniòtica
orfe de cel i arrels

em faig secret
em faig ballarina daurada
em faig fil fugisser i desfilat

però el temps avança
avança a queixalades

i entre mossecs
em canta a cau d’orella

que el meu secret
se’m podrirà a la memòria

que l’or que em vesteix
no pagarà la vida que em nego

que enfili el fil
i puntada a puntada
sigui valenta

per cosir-me
les pors, els anhels, els desitjos

cada un dels retalls
que em fan aquí
i em fan ara

i que em redreci
i em reconegui vincle

filla de la terra i el cel
germana de les pedres

abraçant cada una de les hores
viscudes a l’ombra
de la impermanència.

març 13, 2014
Aquesta web utilitza cookies. Pots veure més info sobre això a >>>    Veure Política de cookies
Privacidad