Quan jo era petita pintava llunes i sols a les parets de la meva habitació,
m’amagava en una caseta de mides impossibles,
cuinava pastissos amb canyella,
i escoltava coses així…
Clar, què vols. Després et fas gran i vols ser una maduixa i trobar nectarines amb qui cantar i regalimar. No és culpa meva… el meu imaginari infantil m’ha fet com sóc.
Treballaré el teu cos
com treballa la terra
el llaurador del meu poble:
amb amor i força.
I seràs tu el fruit,
seré jo el fruit,
serem junts el fruit.
Tu i jo, terra i força.
I obrirem junts els camins
que la vida ens tanca
desesperançadament.
Ens farem, serem junts.
En l’únic camí nostre
-font i mar, terra i arbre-
l’únic camí cert,
el camí de l’amor,
el difícil camí d’amor
on som junts tu i jo.
Treballaré el teu cos…
Raimon – (1965)